lunes, 11 de abril de 2011

UN PUNTITO

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Preciós !, m'ha fet recordar un fragment que vaig escriure al meu diari el 12 d'abril de 1988, si, ara fa 23 anys,creuant per un moment molt delicat de la meva vida, i deia:
Em van engendrar amb la mateixa essència que tot lo No creat per l'home, amb la mateixa essencia que contè la llum d'una tarda, o el color d'una sortida de sol, la mateixa que conté la força del vent, la mateixa que conté la pluja quan alimenta i neteja, la mateixa que forma muntanyes i llacs, camins i acantilats, mars i deserts. El mateix art i el mateix sentit d'aquesta maravella està continguda en un granet gairabé invisible, dins un cos humà sensible, fràgil i petit com el meu. Gràcies és tant poc per agrair tant !!

Francesc Granja dijo...

Anónimo, gràcies pel text. Molt encisador.

la seño de plastica dijo...

no lo he podido resistir... me lo levo para compartirlo con mis chicos...
estoy encontrando mucho en tu blog...

Francesc Granja dijo...

La seño, adelante, esta es tu casa, también.